Entrevista de Joventuts Musicals

THREEJAY TRIO: “FALTEN LLOCS PER TOCAR, COSTA MOLT QUE ELS PROGRAMADORS CONFIÏN EN PROPOSTES EMERGENTS’’

La jove formació Threejay Trio destaca per la seva frescor, energia, dinamisme i interacció. Es tracta d’una proposta arriscada, composicions amb colors molt propis, evocant paisatges dignes de bandes sonores.

30/09/2015 | Threejay Trio farà dos concerts a la Xarxa de Músiques aquest mes d’octubre: Figueres (2 d’octubre) i Palafrugell (10 d’octubre). L’entrevista que els hem fet ens acosta a la seva curta però intensa trajectòria.

 

Presenteu el vostre primer  disc, Threejay, què hi podrem escoltar?

El primer disc de Threejay és el resultat de dos anys de feina. La nostra intenció era deixar enregistrat el moment en què ens trobàvem fa un any aproximadament. Escoltareu un disc on les composicions són fruit del treball de grup, està ple de detalls, ple de dinàmiques, de moments molt delicats on haureu de pujar el volum i d’altres de “destroyers” on l’haureu de baixar.

 

I la gent que assisteixi al vostre concert a la Xarxa de Músiques, què s’hi trobarà?

Es trobarà un trio molt més madur des de la gravació del disc. Per sort, hem fet una bona pila de concerts presentant el disc, estem en un moment molt maco, cadascú pren el seu rol i potencia al màxim el so del grup. Ja tenim part del segon disc compost i comencem a tocar peces noves als concerts. L’espectador es trobarà un grup que té un so molt característic, molt treballat. Cada concert és un món: el més important és connectar amb el públic i fer-lo gaudir tant com ho fem nosaltres dalt de l’escenari.

 

De quina manera es va formar el trio?

Quan jo feia 2n a l’ESEM (Taller de Músics Escola Superior d’Estudis Musicals) vaig conèixer en Joan Carles i ràpidament vam connectar. Vam estar un temps investigant, estudiant i passant hores tocant a duo… però llavors em va venir al cap en Pep Colls, amb qui havia coincidit en una banda de funk, i vam formar el trio. He après a tocar amb ells; quan escolto les primeres gravacions d’assajos que fèiem m’estiro els cabells. Ara tot és molt més fàcil.

 

Com veieu la situació del jazz al nostre país?

Hi ha una escena fantàstica, molts projectes brillants, músics amb ganes de fer coses, un nivell impressionant i tres escoles superiors, però costa molt obrir-se camí, ja que s’inverteixen molts pocs diners en cultura i això fa que no hi hagi gaire circuit de concerts, festivals i sales que programin sovint. Falten llocs per tocar, costa molt que els programadors confiïn en propostes emergents com la nostra. Barcelona està ple de músics d’altíssim nivell tocant en unes condicions precàries; tinc molts companys que han marxat a l’estranger i s’hi han quedat.

 

Algun consell per a les bandes de jazz que s’inicien en aquests temps de crisi cultural?

El consell, el demano jo! El que faig jo és estudiar molt, assajar molt, escoltar molta música, estar al dia, ser optimista. Cal creure en tu i en el teu projecte més que ningú, dedicar temps a fer arribar la teva música a la gent, no quedar-te a casa esperant que et vinguin a buscar… estudiar i assajar ja ho he dit, oi?

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

El conec i l’he seguit des de fa temps, i poder formar part d’ell ara em fa molt feliç. Falten organismes com aquest, que impulsin projectes emergents com el nostre i ens brindin l’oportunitat de donar-nos a conèixer.

 

Esteu ja pensant en un proper disc o en projectes futurs? Ens en podeu fer cinc cèntims?

Com he comentat abans, ja estem treballant en el següent treball discogràfic, que gravarem d’aquí a pocs mesos. En aquest segon disc tot està anant més ràpid perquè sabem molt millor el tipus de composicions i recursos que funcionen per al trio. En l’anterior disc vam tenir la col·laboració de músics com en David Pastor a la trompeta. Per aquest segon, de moment no hem pensat en cap col·laboració, però anirem informant de tot plegat.

 

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): Trompeta

Un compositor: Frédéric Chopin

Un solista: Fred Hersh

Un grup: Bonobo

Una cançó: “Silence is the question”, de The Bad Plus & Joshua Redman

Un llibre: El nombre del viento. Crónica del asesino de reyes: primer día, de Patrick Rothfuss

Una ciutat: Porto

Un lema o refrany: “Tot el que som és resultat del que hem pensat. Es funda en els nostres pensaments i està fet dels nostres pensaments” (Siddharta Gautama)

Un somni: Poder tocar la meva música arreu del món

 

Enllaç original de l’entrevista: http://federacio.joventutsmusicals.cat/repas-a-la-premsa/entrevistes/threejay-trio-falten-llocs-per-tocar-costa-molt-que-els-programadors-confin-en-propostes-emergents-1773.html

Advertisements